English
Español
Informació Essencial
Torre campanar
Introducció
Andreu Juliá va començar en 1381 la construcció d’aquest monument emblemàtic de la ciutat de València.
Campanar Nou
Durant molts segles va ser anomenat “Campanar Nou” o “Campanar de la Catedral”, per diferenciar-ho del “Campanar Vell”, una torre de planta quadrada i factura romànica, situada al carrer de la Barcella, i de la qual queden escasses restes murals.
Van ser els seus arquitectes successius, després d’Andreu Julià, Josep Franch i Pere Balaguer.
Torre del Micalet
A poc a poc va anar transformant-se el seu nom en “Torre del Micalet”, per la gran campana de les hores, que ha servit per denominar, per metonímia, al conjunt.
Una torre exempta
Originalment era una torre exempta que es va unir a la Catedral a la fi del XV en prolongar-se la nau.
Accés a la torre
Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i el seu perímetre és igual a la seua alçària. Obra del mestre d’obres de la Seu Francesc Baldomar, està sòbriament decorada en l’exterior pels prismàtics contraforts de les arestes i les fines motlures que assenyalen els diferents nivells dels pisos.
Tres cossos
El primer cos és massís, deixant només el buit helicoidal de l’escala; el segon cos té un recinte voltat, que és l’antiga “Presó” o Asil de la Catedral amb un sol finestral exterior; el tercer cos és la “Casa del Campaner”, un altre recinte voltat semblant a l’anterior encara que més gran i amb dos finestrals.
El pis superior
El pis superior és la sala de campanes oberta per set finestrals, ocupats per les campanes.
El huité correspon a l’escala de caragol, que a partir d’ací es fa més estreta.
El projecte d’Antoni Dalmau
En 1425 ja estava conclosa la torre fins a la terrassa, no prosperant el projecte d’agulla concebut per Antoni Dalmau, i que es conserva en el Museu Històric Municipal.
La campana de les hores
La campana de les hores penjava d’una estructura de fusta, situada sobre pilars de pedra, similar a l’existent en molts altres campanars de la Corona d’Aragó.
L’espadanya actual és un additament construït entre 1660 i 1736.
Tenia una elegant cresteria calada o “apitrador” que li servia de corona i que va ser arrasada en el segle XVIII, sent substituïda primer per una barana de fusta i, en el segle XIX, per una barana metàl·lica fins a la restauració de 1983, en què es va construir una de pedra, diferent a la primitiva.
Coneixeu també
Les campanes
