Quan les tropes cristianes assentades al Puig, xicoteta muntanya al nord de València, preparaven la conquesta d’aquesta ciutat l’any 1237, es va trobar en aquell lloc un relleu de pedra representant a la Mare de Déu, d’estil bizantí. La troballa va donar tals ànims a les hosts del rei Jaume I el Conqueridor que van véncer, en desigual combat, en els mateixos camps del Puig, anomenat des de llavors de Santa Maria, a les tropes musulmanes, i després es van ensenyorir de València. El rei cristià va atribuir la conquesta al favor de la Santíssima Mare de Déu; per això la va proclamar patrona del regne conquerit i, immediatament, va fer alçar en aquell lloc un santuari que es va encomanar als religiosos de l’Orde de la Mercé. Des de llavors el Puig de Santa Maria ha sigut centre de peregrinacions i cor de les terres valencianes. La imatge de Santa Maria va ser coronada canònicament el 9 d’octubre (aniversari de la conquesta de València) de l’any 1954. Se celebra la seua festa l’1 de setembre.

Sant Francisco Javier, jesuïta i apòstol d’orient, de noble família navarresa, va ser un dels primers deixebles de Sant Ignacio de Loyola. Va morir al Japó en 1552, i el seu cos es conserva a la ciutat índia de Goa. La seua festa se celebra el 3 de desembre. Aquest tipus d’imatge jacent, semblant a la de Santa Maria Magdalena en la capella contigua de Sant Rafael, és característica de l’estil barroc italià i representa el somni o tràngol místic del sant, representat com a pelegrí de l’Evangeli.