English
Español
Informació Essencial
Capella de Sant Sebastià Màrtir
Altar central
Martiri de Sant Sebastià Oli de Pedro de Orrente
(1580-1645)
Una de les pintures més importants d’aquesta Catedral, segueix l’estil tenebrista de Bassano i Caravaggio.
Sant Sebastià era un oficial de la guàrdia palatina de l’emperador Dioclecià. Acusat de ser cristià va ser condemnat a morir atravessat per les fletxes dels seus companys.Va ser recollit amb vida pels cristians i una vegada curat per Santa Irene, es va presentar davant l’emperador per acusar-lo per la seua injustícia amb els cristians, sent llavors assotat fins a la mort. Se’n diu, per això, “el doble màrtir”. Va ser molt venerat com a patró contra la pesta. La seua festa se celebra el 20 de gener.
Sobre l’altar
Mare de Déu del Perpetu Socors Oli sobre metall de Vicente Gay
(1941)
Es tracta de la imatge clàssica de la Mare de Déu del Perpetu Socors, que és una variant moderna, realitzada a Itàlia, de la icona mariana anomenada “del terrible socors” i també “Mare de Déu de la Passió”, perquè el xiquet Jesús sembla espantat pels àngels que mostren els instruments de la passió: la creu, la corona d’espines, la llança i la canya amb l’esponja. La Mare mostra el semblant trist, perquè coneix els vaticinis de la mort del seu diví Fill.
La devoció a aquest títol marià va ser difosa, juntament amb aquesta imatge, per l’orde dels redemptoristes, a partir de l’església de Sant Alfons Maria de Ligorio de Roma, on està la imatge original. Els trets més hieràtics de la icona oriental s’han anat fent més naturals en les versions modernes d’occident.
Costat esquerre
Sepulcre
Sepulcre de Diego de Covarrubias, Marqués d’Albaida (+ 1607).
Costat dret
Sepulcre
Sepulcre de María Díez de Covarrubias, esposa de l’anterior.
Paviment, davant el reixat
Tomba
Tomba de Gregorio Ridaura, beneficiat de la Catedral.
