Introducció

Per una escala de caragol de 207 graons es puja a la sala de les campanes i a la plataforma superior on està la gran campana de les hores dedicada a Sant Miquel, d’on rep el seu nom popular aquest campanar.

Símbol de la ciutat de València

Encara que només trobem decoració en l’últim cos arquitectònic, el seu estil respon al gòtic valencià.

La seua construcció es va iniciar en el 1381 amb Andreu Julià al seu càrrec, i finalment, després d’alguns anys d’inactivitat, va ser finalitzat en el 1425, dient-se ‘’Campanar Nou’’ per diferenciar-se del vell campanar romànic, actualment inexistent.

Tres Sales

Originàriament la torre estava exempta de la Catedral, però després de la prolongació de les naus, acabaria unint-se a aquesta.

En el seu interior es localitzen tres sales, disposades des del segon al quart cos i connectades mitjançant una escala de caragol.

Primera Sala

El Refugi

Localitzada en el segon cos del Micalet. És coneguda com ‘’la presó’’, donat que en ella es refugiaven aquells que fugien de la justícia, buscant la protecció de l’Església, que els donava asil.

Es tracta d’una xicoteta estada octogonal, lúgubre, de grans murs i amb escassa il·luminació.

La segona sala

Casa del Campaner

Situada en el tercer cos de la torre. En ella habitava el campaner, encarregat de tocar les campanes regularment, la qual cosa li donaria el nom a l’estada.

La sala es caracteritza per la seua volta, amb un forat que connecta amb la tercera estada mitjançant cordes que permetien el toc de campanes.

La tercera sala

Sala de Campanes

Localitzada en el quart i últim cos que compon la torre, està ocupada per 11 campanes, d’un total de 13.

L’estada compta amb una coberta en volta de creueria a més de set finestrals d’estil gòtic, ocupats per les campanes que acull.

Terrassa

Des de la seua terrassa es contempla una meravellosa perspectiva.