English
EspañolLa Capella del Sant Calze
El Sant Calze del Sopar del SenyorL’antiga Aula Capitular
Es va construir per disposició del Bisbe Vidal de Blanes entre els anys 1365-1369. En ella es van celebrar Corts del Regne i es van fer classes de Teologia, entre altres per Sant Vicent Ferrer.
En 1916 es va traslladar el Sant Calze a l’aula capitular, que va passar a ser la capella actual.
Veure Estil i descripció, El retablo de alabastro y El retaule d’alabastre i La porta d’entrada i el passadís
Abans de 1916
El Crist
de la Bona Mort Segle XVII
Aula Capitular antiga abans del trasllat del Sant Calze, a principis del segle XX.
Més informació en el recorregut interior, Capella del Crist de la Bona Mort.
Estil i descripció
La capella és d’estil gòtic florit (Segle XIV); té planta quadrada i parets llises, de pedra llaurada.
Mesura 13 metres de costat per 16 d’alçària, i es cobreix amb una elevada volta de creueria nervada en forma d’estrela els nervis de la qual es prolonguen fins a descansar sobre unes mènsules policromades.
Volta de creueria nervada en forma d’estrela. © Diego Delso, delso.photo, Licencia CC-BY-SA
La coronació de la Mare de Déu
en el cel després
de l’Assumpció.
En la volta
En les claus de la volta estan els dotze Apòstols, i, en la clau central, la coronació de la Mare de Déu en el cel després de l’Assumpció, misteri titular d’aquesta Catedral.
Aquest espai no va ser afectat per la reforma neoclàssica del segle XVIII i en ell es va col·locar el retaule d’alabastre, antiga entrada del cor (segle XV).
Més informació en el recorregut interior, Capella del Sant Calze.
En aquest marc destaquen els dotze relleus del florentí Giuliano Poggibonsi1. Les escenes inferiors corresponen a l’Antic Testament i són profecia de les superiors, del Nou Testament.
1. Deixeble de Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378, 1 de desembre de 1455), escultor de les portes del paradís (baptisteri de la catedral de Florència).
Detall de la part superior del retaule d’Alabastre.
Vista lateral del pòrtic que hui custòdia el Sant Calze.
L’Esperit Sant descendeix sobre Maria i els apòstols.
(Fets 2, 1-4)
El profeta Jonàs
és retornat pel peix en la costa.
(Jonàs 2, 1 y 2)
Samsó arranca
les portes de la ciutat de Gaza.
(Jutges 16, 3)
El rei Salomó
rep a la seua mare.
(Reis 2, 19-20)
Moisés alça la serp de bronze en el desert.
(Núm 21,4-9)
Jesucrist corona
a la seua Mare com a reina en el cel.
(Romans 8, 29-30)
En els murs
En els murs es poden veure l’“Adoració dels Reis”, pintura al fresc per Nicolás Florentino (1472), “Sant Cristòfol” de Gonçal Peris, l’“Expulsió dels moriscos” de Vicente López i les cadenes que tancaven el port de Marsella, portades per Alfons V el Magnànim en el segle XV.
Expulsió dels moriscos Oli de Vicente López
Segle XIX
La porta d’entrada i el passadís
Quan en el segle XV es van prolongar les naus per englobar el campanar i la sala capitular, l’arquitecte Pere Compte, autor també de la Llotja de València, va edificar en 1496 el corredor d’accés a l’aula antiga.
Detall del sostre de Pere Comte en el corredor d’accés. © Felivet
Mare de Déu amb el Xiquet Jesús.
Escultura de pedra calcària.
Segle XIV
A un costat del corredor es veu, entre altres, el monument funerari del bisbe Vidal de Planes, impulsor de la construcció de l’aula capitular i l’“Adoració dels pastors”, pintura al fresc (1472) de Francesco Pagano de Neapoli i Paolo de San Leocadio, de l’Aula capitular, passada a llenç, que va ser la prova per a la seua decoració de la capella major.
Veure més en la pàgina del Museu Catedral de València, www.museocatedralvalencia.com
