English
EspañolSobre el Sant Calze
El Sant Calze del Sopar del Senyor
Tant per les dades arqueològiques com pels testimonis de la tradició i els documents que es disposen, és completament versemblant que aquest bell got estiguera a les mans del Senyor…
… quan en la vespra de la seua Passió, va prendre pa en les seues santes i venerables mans, i, elevant els ulls al cel, cap a tu, Déu, Pare seu totpoderós, donant gràcies et va beneir, ho va partir, i ho va donar als seus deixebles dient:
“Preneu i mengeu tots d’ell, perquè aquest és el meu Cos, que serà entregat per vosaltres”
De la mateixa manera, acabat el sopar, va prendre aquest calze gloriós en les seues santes i venerables mans, donant gràcies et va beneir, i el va donar als seus deixebles dient:
“Preneu i beveu tots d’ell, perquè aquest és el calze de la meua Sang, Sang de l’aliança nova i eterna, que serà vessada per vosaltres i per molts per al perdó dels pecats. Feu això en commemoració meua”
Pregària eucarística I, Cànon romà.
Cf. Mateu 26-29; Marc 14, 22-25, Lluc 22, 1520 i I Corintis 11, 23-25.
Crist eucarístic. Joan de Joanes (Segle XVI)
La Primera Impressió
El Sant Calze de València suscita alhora les sensacions d’admiració i escepticisme.
El visitant se sent primer captivat per la bellesa del Greal, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d’or i les perles i pedres precioses; s’apropa també l’observador amb la ment plena de llegendes, pel·lícules i fins i tot previngut per les novel·les i la literatura pseudocientífica de temes “greàlics”.
Però també amb escepticisme
- Com pot ser aqueix calze d’aparença medieval la copa de l’últim Sopar?
- Per què a València?
- No serà potser un de tants presumptes Greals?
- Per què no és tan famós com el Llençol Sant de Torí o la Túnica de Trèveris?
I així tantes preguntes com escoltem cada dia en la Catedral…
No ha d’enganyar-nos l’aparença.
En realitat,
la relíquia és la part superior.
Tassa d’àgata
És una tassa d’àgata finament polida, que mostra vetes de colors càlids quan refracta la llum; és una preciosa “copa alexandrina” que els arqueòlegs consideren d’origen oriental i dels anys 100 al 50 abans de Crist 1.
Anses i el peu i naveta
Molt més posteriors són les anses i el peu d’or finament gravat, que tanca una copa o “naveta” d’alabastre, d’art islàmic, diferent a la copa; tot això, i també les joies que adornen la base són d’època medieval.
Dimensions del Calze
Les dimensions són modestes: 17 cm. d’alçària, 9 cm. d’amplària de la copa i 14,5 x 9,7 cm. que té la base el·líptica.
Venècia i altres llocs conserven calzes de pedres semiprecioses d’origen bizantí i a Espanya hi ha exemplars similars dels segles XI i XII, però es tracta de gots litúrgics, enfilats en or i argent i coberts de metall en el seu interior.
No obstant això, en compondre el calze de València, els orfebres van destacar la copa, nua d’adorns, amb grans anses per portar-la sense tocar el preuat i delicat got de pedra translúcida.
Copa de benedicció d’àgata o cornalina. Entre els segles II i I A. C.
La base conté 28 xicotetes perles, dos robins i dues maragdes.
Inscripció àrab en caràcters cúfics. Es transcriuen com li-*izahirati o lilzahira, per al qual rellueix.
Pedra d’àgata.
Museu de Ciències Naturals.
New York.
