El tema de la cerca del Greal, objecte meravellós i font de vida, és fonamental en la literatura medieval franc-germànica, i el seu origen està sobretot en les obres de Chretien de Troyes, que va deixar inacabada cap a 1190 la seua obra Perceval o el Conte del Greal; ací no s’explica quina és la naturalesa d’aquesta joia, i va ser Wolfram von Eschenbach qui li va donar forma de calze en el seu poema “Perceval el Galés”.

Es creu que va concebre el seu Perceval a principis del segle XIII, en el Wartburg, mític castell, bressol de poetes i trobadors; i que ho va finalitzar en 1215. Allà, en aquell castell, on aquells cantors a l’Amor, aquells Mestres Cantaires, que les seues tres regles principals, Déu, el seu senyor i la dona estimada, constituïen la font de les seues inspiracions, va compondre Wolfram la seua magna obra. Perquè ell va ser el príncep dels trobadors, la màxima figura al costat de Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.

Recents investigacions, com la de Michael Hesemann – “Die Entdeckung des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003 –, situen l’origen d’aquestes llegendes a Espanya i sobre la base del calze d’àgata de San Juan de la Peña, i no podem oblidar que van ser la font d’inspiració per a les grans obres poètic-musicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.