Però si bé la literatura “greàlica” medieval va trobar en la cerca del sagrat got un símbol de purificació i de renúncia per arribar a la perfecció personal i a la salvació, assistim des de fa anys a l’aparició de novel·les, fingidament històriques, i a tota una literatura esotèrica que fa del Greal un fosc objecte o una tradició ocultada a través dels segles, que conservaria l’autèntica essència del cristianisme o la vertadera història de Jesús de Natzaret.

Sembla que el que no va aconseguir la crítica liberal i el materialisme anti-religiós, es pretenguera ara aconseguir amb aquesta pseudo divulgació per tal de destruir la neta fe de l’Església en Jesucrist el Senyor. D’aquesta manera, la sospita i la falsedat busquen entelar el que va ser i hauria de continuar sent una icona de la cultura cristiana.

Per això, el Calze, amb la seua autenticitat arqueològica i la seua tradició exempta d’elements meravellosos, ens remet a l’època de Jesús i ens recorda la institució de l’Eucaristia com a moments històrics que transcendeixen el temps i arriben fins nosaltres com a misteri de salvació.

Així ho vivim quan la sagrada relíquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l’antiga sala capitular (segle XIV), fins a l’altar major en la celebració de la Santa Missa en el Sopar del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l’últim dijous del mes d’octubre.

Aquest és el missatge que es desitja proclamar des de la Catedral de València, amb el suport de benemèrites associacions com la Reial Germandat i la Confraria del Sant Calze que, juntament amb el Capítol Metropolità, mantenen el culte i la difusió de la devoció del Sant Calze, que s’expressa en les peregrinacions de parròquies i entitats religioses i cíviques, totes les setmanes, en la celebració dels “dijous del Sant Calze”.