Els Àngels
Descoberts
Història dels frescos de la CatedralEl 21 de maig de 1469, una bengala expulsada per la “colometa”, que representava l’Esperit Sant descendint des de dalt del cimbori, va originar un foc en els draps que emmarcaven el preciós retaule de fusta i argent, perdent-se tota la decoració de l’absis i les pintures murals de la seua volta.
Quan va vindre a aquesta ciutat el seu Bisbe, el valencià Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI, desitjant que la seua catedral brillara amb l’esplendor del nou art que estava renaixent a Itàlia, va portar amb ell a dos pintors.
Aquests eren Francesco Pagano, natural de Nàpols, i Paolo de San Leocadio, natural de Reggio a L’Emília, i a penes arribats van signar el contracte amb el Cardenal i el Capítol el 26 de juliol de 1472.
Papa Alexandre VI
c. 1447–50
Detall del contracte, conservat en l’arxiu de la catedral.
En el contracte, conservat en l’arxiu de la catedral, entre altres coses els artistes es comprometen a pintar al fresc en cadascun dels entrepanys dels nervis de la volta gòtica del presbiteri.
“… dos àngels, o siga un àngel en cada entrepaño, vestits segons semble á dit honorable Capítol, amb les seues ales sembrades d’or fi i de bells colors; que les creueries siguen pintades de fullatges amb fruits, d’or fi de ducat, segons semblara a la dita honorable Capítol; que les finestres siguen pintades d’or fi de ducat i d’atzur…”
El temps per a acabar l’obra eren sis anys.
Els Àngels Músics
Aquesta obra, que degué ser una de les meravelles del primer Renaixement, va ser coberta en el segle XVII, quan l’any 1674 l’Arquebisbe Luís Alfonso de los Cameros, desitjant que lluïra més el retaule d’argent que adornava l’altar, va pensar restaurar tota la capella, i a aquest efecte va comunicar la seua idea al Capítol, que la va aprovar de bon grat.
Es va encarregar de l’obra Juan Pérez Castiel, arquitecte famós.
Arquebisbe Luís Alfonso
de los Cameros.
L’altar major
i la cúpula barroca.
Detall de la
cúpula barroca.
La nova cúpula
80 cm per davall.
La nova obra, realitzada en estil barroc, es va prolongar set anys, onze mesos i deu dies, i es va donar per acabada el 28 de Maig de 1682. La col·locació dels marbres i adorns barrocs va fer desaparéixer les pintures de l’absis, però els àngels de la volta van ser ocultats per una nova cúpula que arrancava uns 80 centímetres per davall de l’anterior del segle XIII.
El 9 d’octubre de 2003, el President de la Comunitat Valenciana, Francisco Camps, va expressar el seu desig que es restaurara la Capella Major, que no s’havia pogut tocar en la preparació de “La Llum de les Imatges”.
Exposició “La Llum de les Imatges”.
Detall de la clau de la cúpula barroca.
Després de la presentació pel Capítol d’un pla d’actuació i d’una sol·licitud d’aquesta, al maig de 2004 va començar l’obra de restauració de la decoració barroca de l’absis de la catedral, encomanant-se la gestió de la mateixa a la Fundació “La Llum de les Imatges”.
Es va encarregar de la direcció a la professora Carmen Pérez.
La professora Carmen Pérez
en el centre.
Neteja de les
plementeries barroques.
Gran va ser la sorpresa quan el 22 de juny, a través del forat deixat pel suport d’una peça mòbil, es van poder veure els primers dels 10 grans àngels que envoltaven a la desapareguda clau amb la imatge de fusta de l’Assumpció de la Mare de Déu, tocant instruments musicals i d’una bellesa que sorprenia tant com el bon estat de conservació en el qual estaven, decidint-se llavors el seu descobriment i restauració.

Accés a través la cúpula barroca.

Els frescos abans de la restauració.

El desmuntatge de la cúpula barroca.

Treballs de restauració.
English
Español
























