Durant els segles XIII-XV l’Església de València va mantindre una constant activitat evangelitzadora, dirigida tant als musulmans i jueus, com a desenvolupar la fe dels cristians que s’establien en aquestes terres generoses.

De gran transcendència per a la cristiandat va ser la fi del Cisma d’Occident, que va tindre lloc després de la mort de Benet XIII (l’aragonés Pedro de Luna) a Peníscola (Castelló) en 1423 i la renúncia del seu successor Climent VIII (Gil Sánchez Muñoz, natural de Teruel i canonge de la catedral de València) en la vila de Sant Mateu (Castelló) l’any 1429.

En l’època convulsa per epidèmies i guerres, del trànsit del segle XIV al XV, va brillar a València i a Europa occidental la missió evangelitzadora i de pau del dominic Sant Vicent Ferrer (Valencia 1350 – Vannes, Bretanya francesa, 1419).

En 1410 el Sant va crear a València l’actual Col·legi Imperial de Xiquets Orfes que porta el seu nom.