En el s. XVIII els arquebisbes de València, especialment Sr. Andrés Mayoral (1738-1769) i Sr. Francisco Fabián y Fuero van posar els grans recursos de l’Església al servei d’una Il·lustració del clergat i del poble sota el signe de la religió catòlica.

Així es van crear institucions educatives, es van impulsar obres públiques i es van construir la major part de les belles i espaioses esglésies parroquials d’estil barroc i neoclàssic que van acollir a la creixent població dels pobles i ciutats valencianes; aquests nous temples, els peculiars campanars dels quals caracteritzen el nostre paisatge, van ser decorats per magnífics pintors i escultors de l’escola de la Reial Acadèmia de Sant Carles.

Signes d’aquesta renovació cultural i religiosa van ser la total remodelació de les catedrals de València i Segorbe, ocultant la seua estructura original gòtica, i la fundació dels Seminaris Diocesans de València, Segorbe i Orihuela. La vida religiosa es va ressentir greument per l’expulsió dels Jesuïtes, però es va beneficiar de l’obra cultural i educativa d’altres ordes com els Escolapis i els Oratorians de Sant Felip Neri.

Entre els segles XVII i XVIII va aconseguir el seu màxim esplendor el drama sacre del “Misteri d’Elx”, sobre la base d’una representació en valencià del segle XIII, que escenifica el trànsit i l’Assumpció al cel de la Mare de Déu. Aquesta grandiosa composició musical i escenogràfica transmesa en la memòria del poble, se celebra cada any el 14 i 15 d’agost en la basílica il·licitana de Santa Maria i ha sigut declarada Patrimoni de la Humanitat.

El mateix va ocórrer amb la celebració de la festivitat del Corpus Christi que va començar a tindre la seua manifestació externa en ciutats com Morella, Xàtiva i València durant el segle XIV, conservant-se en aquesta última els carros triomfals o “Roques”, les danses, les representacions sagrades o “misteris”, els personatges bíblics i els gremis professionals i socials, com quan aquesta processó mostrava la riquesa i diversitat d’aquestes ciutats en el seu passat. No en va, les festes de “La Mare de Déu d’agost” i del “Corpus” manifesten les dues devocions que centren la religiositat dels cristians de València: La Mare de Déu i l’Eucaristia.