La vida religiosa a València en el primer terç del segle XX va estar marcada, com a tota Espanya, per les crisis polítiques i l’agitació social, enmig de les quals es van impulsar moltes obres religioses, educatives i socials com els sindicats catòlics en la indústria i l’agricultura.

La contínua oposició d’una part de les forces socials a l’Església i als valors que representava es va aguditzar a partir de la instauració de la II República Espanyola en 1931 i va culminar amb la persecució religiosa, particularment cruel en els primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939), que va portar al martiri a innombrables sacerdots, religiosos, religioses i seglars de València, Castelló i Alacant, el testimoniatge de Jesucrist de les quals ha sigut reconegut per l’Església amb la beatificació del màrtir seglar Vicente Vilar David (+1937), de la Mare Àngels Lloret Martí i companyes Germanes de la Doctrina Cristiana (+1936) i del sacerdot José Aparicio Sanz i 232 companys màrtirs, sacerdots, religiosos, religioses i seglars, beatificats pel Papa Joan Pau II l’11 de març de 2001.

Després de la Guerra Civil, les diòcesis valencianes van emprendre un ardu treball de reconstrucció material i espiritual, contribuint a la reconciliació entre els ciutadans i al progrés social i cultural de la població mitjançant la promoció d’habitatges i de cooperatives, la creació d’escoles, centres d’ensenyaments mitjans i professionals i altres iniciatives.

A l’edificació de nous seminaris es va unir la creació de parròquies que atengueren el ràpid creixement de les ciutats, unit a l’activitat de Càritas en totes elles per atendre els més necessitats. L’apostolat seglar es va organitzar en diverses formes, amb l’apogeu de l’Acció Catòlica; obres totes elles que, a València, van tindre com a impulsor a l’arquebisbe En Marcelino Olaechea Loizaga (1946-1966).

L’any 1959 va tindre lloc una nova delimitació dels límits diocesans, apareixent les noves denominacions de les diòcesis de Segorbe-Castelló i Orihuela-Alacant.

La celebració del Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965) i amb el canvi polític cap a una democràcia més completa, iniciat l’any 1975 amb el regnat de Juan Carlos I, i les noves expressions soci culturals van portar a un replantejament de la vida religiosa que es va sintetitzar en Sínodes Diocesans com el de València (1987), presidit per l’arquebisbe Sr. Miguel Roca Cabanellas (1978-1992).

La formació del clergat i dels fidels va rebre un nou impuls amb l’erecció l’any 1974 de la Facultat de Teologia “Sant Vicent Ferrer” de València, iniciada per l’arquebisbe Serf de Déu En José María García Lahiguera (1969-1978) i l’Institut Diocesà de Ciències Religioses, fundat per l’arquebisbe Roca que compta amb seus en tot el territori de l’arxidiòcesi de València.

El 8 de novembre de 1982, València va rebre la visita del Papa Joan Pau II, en una etapa de la seua visita a Espanya, que, en la santa Missa celebrada en el passeig de l’Albereda, va ordenar a cent cinquanta sacerdots.