En aquest apartat podreu consultar una selecció de les preguntes més comunes realitzades sobre la Catedral de València.
Si teniu una pregunta que no hàgem contestat ací, contacteu-nos i us ajudarem.
Trieu un tema a continuació.
Domina l’estil gòtic, molt auster en el seu començament en el segle XIII, més lluminós i elevat en el cimborri i la torre del segle XIV.
La porta de l’Almoina podria ser l’última d’Espanya que es va fer en estil romànic. Hi ha elements decoratius dels estils renaixement i barroc, sobretot en la capella major.
En el segle XVIII va ser revestida al mode neoclàssic i, finalment, en el segle XX va ser recuperada l’estructura gòtica i es va acomodar el presbiteri a la litúrgia renovada pel moviment litúrgic.
Es va posar la primera pedra el 22 de juny de 1262.
La Catedral té tres grans criptes sepulcrals, en l’antiga sala capitular (que està farcida d’enderrocs) i altres dos en la zona de l’antic cor i a l’entrada de la nau principal, però estan fora d’ús des del segle XIX i no tenen interés artístic.
En la seua capella estan les relíquies de sant Tomàs de Villanueva, i en la seua tombes senyalitzades reposen les restes de personatges com Ausiàs March, Gregorio Mayans, Pérez Bayer i els de bisbes i arquebisbes de València des del segle XIII a l’actualitat.
La Catedral continua complint els fins per als quals va ser construïda; és l’església de l’Arquebisbe, on se celebren els actes litúrgics més importants de l’Arxidiòcesi.
El capítol de canonges oficia tots els dies solemnement i en cant gregorià la Litúrgia de les Hores i la Missa; a més els diumenges i dies laborables se celebren misses amb gran assistència de fidels i els sagraments del baptisme, la comunió, la penitència i el matrimoni.
L’Arxiu es troba dins de la Catedral, s’accedix des de la Porta dels Ferros (Pl. de la Reina) i a través de la sagristia. Indique a les companyes del taulell de l’entrada que venen a l’Arxiu.
Además de los libros y publicaciones contenidos en nuestra Biblioteca Auxiliar.
El Sant Calze del Sopar del Senyor, també anomenat Sant Greal, està exposat en la seua preciosa capella, construïda en el segle XIV pel Bisbe Vidal de Blanes.
La capella és la part final de la visita del Museu de la Catedral.
L’obra del nou Museu ha tornat visitable una excavació arqueològica amb restes romanes, visigots, islàmics i medievals.
En la part d’escultura destaquen les imatges autèntiques de la porta dels Apòstols (segle XIV) i la del Mal Lladre (segle XVI).
En pintura es mostren taules dels segles XV i XVI dels millors mestres valencians, entre ells Joan de Joanes; d’època més moderna són els llenços de Jerónimo Jacinto d’Espinosa i Vicente López (segles XVIII – XIX).
Són obres úniques d’orfebreria els reliquiaris dels reis d’Aragó (segles XIV – XV) i la custòdia processional del Corpus Christi (segle XX), la més gran del món.
És un costum piadós propi d’esta Catedral; consistix a donar nou voltes a l’interior del temple, en record dels nou mesos en què la Mare de Déu va esperar el naixement de Jesús.
Les futures mares resen davant una imatge de la Verge amb el Xiquet que està en la girola i se li entrega una estampa amb una oració i un ciri perquè l’encenga a casa, resant els familiars mentres es produïx el part.
English
Español
