El 26 de setembre de 1238 el Rei Jaume I reinstaurava el culte a la nostra església metropolitana dedicant-la a Santa Maria. El mateix monarca dotava a la santa església Catedral de València amb una sèrie de privilegis, concessions que es van anar completant amb les d’altres reis i pontífexs.

És voluntat del capítol que aquesta riquesa documental i bibliogràfica estiga a la disposició dels investigadors.
L’accés és lliure i gràcies a l’ajuda de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, en concret a la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, s’està fent una gran faena de digitalització de fons.

DDesprés de la important labor duta a terme en els segles XVIII i XIX pels arxivers Juan Pahoner (1756-1781) i Manuel Lucia Mazparrota, autors de l’ingent treball arxivístic “Espècies Perdudes”, és durant tot el s. XX quan l’Arxiu de la Catedral de València s’ha beneficiat de la important labor dels canonges arxivers i bibliotecaris Sr. Roc Chabàs Llorens (1891-1912), qui va organitzar l’arxiu en papers, pergamins i còdexs, tal com hui es conserva, i qui és considerat com un dels pares de l’escola valenciana d’historiadors.

El conjunt de l’Arxiu s’agrupa en 9.061 pergamins (s. XII-XX), 6.500 lligalls (s. XIII-XX), 400 còdexs (s. XII-XX) i 113 incunables (s. XV).

En Elías Olmos Canalda (1912-1961), al qual se li deu l’edició dels catàlegs de pergamins, còdexs i incunables, En Ramón Robres Lluch (1961-1989) i En Salvador Vázquez Caplliure (1989-2008) successivament, ajudat en l’última dècada per En Ramón Fita Revert.

Pel seu volum i singularitat, i per conservar les seues sèries pràcticament ininterrompudes des del s. XIV, l’Arxiu de la Catedral de València és considerat com un dels més importants dipòsits documentals de les catedrals europees, i sens cap dubte, està entre els primers arxius de la Comunitat Valenciana.

La biblioteca auxiliar, a més del fons antic (incunables i impresos del s. XVI-1800), compta amb les seccions de: diccionaris i altres obres de referència, història de l’Església, especialment història de l’església a València i sants valencians, història de l’Art i catàlegs d’exposicions, Ciències i tècniques historiogràfiques (Arxivística, Diplomàtica i edicions documentals, Paleografia, etc.), història de la música, litúrgia, a més de l’hemeroteca antiga i moderna i la col·lecció de facsímils. Un total de 6.000 volums, entre els quals destaquen les miscel·lànies.

El conjunt dels fons i col·leccions d’aquest Arxiu el formen dos arxius: l’Històric i el de Música.

Encara que el primer emplaçament de l’Arxiu va ser en la Llibreria Antiga, construïda sobre l’actual capella de Sant Pere i Sala Capitular Antiga, des d’almenys el s. XVI, ocupa, en la part Est del temple metropolità, les dues plantes existents sobre la Sagristia Major (s. XIV) i la Nova Sala Capitular o capella de les Relíquies (s. XIX).

S’accedeix a través d’una escala des de la Sagristia. Compta amb sala d’investigadors, sala de tècnics i dipòsit. Recentment, se li ha dotat d’unes mesures òptimes de prevenció i conservació, i d’instal·lacions informàtiques apropiades, a més d’un servei de reprografia per als investigadors.

Totes les seues estructures van ser modernitzades en una recent obra d’adaptació dirigida per l’arquitecte En Julián Chapapria. Compta amb la col·laboració inestimable per a la conservació i restauració dels seus fons de IVACOR (Institut Valencià de Conservació i Restauració).

Es tracta d’un arxiu especial i especialitzat, per això compta amb un reglament específic d’accés i consulta que s’entregarà a l’usuari.