English
EspañolL'Església Catedral
“L’Església Catedral és el símbol i la llar visible de la comunitat diocesana presidida pel Bisbe que té en ella la seua Càtedra… en la càtedra del Bisbe, descobrim a Crist, Mestre, que gràcies a la successió apostòlica, ens ensenya a través dels temps …”
Joan Pau II a Madrid, 15-VI-1993
La càtedra del Bisbe
L’Església Catedral, puix que en ella està la càtedra de l’Arquebisbe, és signe del seu magisteri, del seu ministeri pastoral i de la unitat dels creients en la fe que ell anuncia, com a pastor, sacerdot i mestre del ramat.
En conseqüència, l’Església Catedral ha de ser tinguda, amb raó com a centre de la vida litúrgica de la Diòcesi. Per això, ha de ser reverenciada per tots els diocesans i tinguda com el lloc propi per a la celebració d’aquells actes que, per la seua índole, manifesten la vida de l’Església particular de València.
L’Edifici
En el subsol de la Catedral, visitable a través del Museu, es troba una excavació arqueològica on es poden apreciar restes d’una calçada i cases romanes, així com restes visigòtiques i islàmiques.
Sistema de desguàs de carrer romà amb embornal de pedra i canal de maçoneria
Segle II
Murs de casa romana en el Museu de la Catedral
Segle II
En el segle VIII es va construir sobre el seu solar la mesquita major de Balansiya, que va servir de catedral després de la fundació del Regne cristià de València per Jaume I el Conqueridor en 1238, i el 22 de juny de 1262 el Bisbe Fra Andreu d’Albalat O. P. va posar la primera pedra de l’actual catedral, començant per la porta de l’Almoina d’estil tard-romànic i la girola, per a continuar-la més tard en estil gòtic.
La planta i les naus
La nau central té una alçària de 22 metres aproximadament, mentre que les laterals no arriben als 16, sent els trams quadrats en la nau central i rectangulars en les laterals. L’alçària de les naus contrasta amb els quasi quaranta metres del cimbori; amb això es va aconseguir un ampli espai bastant diàfan de 90 metres de llargària. La planta és de creu llatina, amb girola i cimbori sobre el creuer.
El primer mestre constructor va ser Arnau Vidal.
Nau lateral de la part de l’epístola
abans de la reforma de 1943
Plànol de la Catedral de València
Arxiu Catedral de València
1922
Segles XIV i XV
En el segle XIV es van construir la porta gòtica o “dels apòstols” (començada en 1300), el cimbori, l’aula capitular (capella del Sant Calze, començada en 1356) i el campanar anomenat “Micalet” (1381), totes dues obres sota la direcció d’Andreu Juliá; en el següent segle (1458-1487), Francesc Baldomar i Pere Compte, van prolongar la nau als peus en un tram, fins a aconseguir les proporcions que podem contemplar hui.
Porta gòtica o “dels apòstols”
Nicolás de Autun
S. XIV (Fotografia: cap a 1870)
El Cimbori
Martín Lobet (atribuït)
S. XIV-XV
El Micalet
Andreu Juliá
S. XIV
Volta del passadís d’accés a la capella del Sant Calze
Pere Compte
S. XV
Renaixement, Barroc i Neoclassicisme
L’estil del Renaixement va tindre en la nostra Catedral una de les seues primeres manifestacions a Espanya amb la decoració de la capella major per Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano (des de 1472).
Els Àngels Músics
Paolo da San Leocadio i Francesco Pagano
h. 1474
Projecte de renovació acadèmica de la catedral
Antonio Gilabert
h. 1773
El retaule major d’argent amb les seues portes i la “Llotja dels canonges”, obra de Miquel Porcar, continuant el propòsit d’emmascarar l’estil gòtic en el període barroc (cor, porta “dels ferros”, dissenyada al començament del segle XVIII per l’alemany Konrad Rudolf) que va culminar en el segle XVIII, quan la catedral va ser recoberta d’una decoració neoclàssica, com s’aprecia encara en la girola i en les capelles laterals, conforme al disseny d’Antonio Gilabert.
Després de la guerra civil (1936-1939)
Vista del cor
h. 1915
Cor i Altar Major
Abans de la reforma de 1943
En 1943 l’arquitecte Vicente Traver va disposar el cor en l’absis i l’altar major en el centre del creuer, i a partir de 1974 es va recuperar l’estil gòtic de les naus del temple, sota la direcció de Juan Segura de Lago, Fernando Chueca i Luís Gay.
La qualitat de les seues pintures
Aquesta catedral es distingeix per la qualitat de les seues pintures, amb signatures entre altres dels Hernandos (Fernando Yáñez de la Almedina i Fernando de Los Llanos), Vicente Macip, Joan de Joanes, José Vergara Gimeno, José Camarón, Luís Antonio Planes, Mariano Salvador Maella, Francisco de Goya (capella S. Francesc de Borja), Jerónimo Jacinto de Espinosa i Francisco Ribalta.
Martiri de Sant Vicent José Vergara
1790
La Santíssima Trinitat Luís Antonio Planes
Segle XVIII
Sant Francesc de Borja davant el cadàver de l’emperadriu Isabel Mariano Salvador Maella
Pintat l’any 1787
Sant Francesc de Borja Francisco de Goya
Pintat l’any 1788
Des del segle XIII al XXI
tots els estils han deixat les seues petjades en aquest temple.
Veure més en la pàgina del Museu Catedral de València, museocatedralvalencia.com
El Museu
En el renovat Museu Catedral de València, beneït el 7 de juny de 2016, s’ha realitzat una important excavació arqueològica.
Excavació arqueològica en el museu.
Vista d’una de les sales del museu.
Imatges autèntiques de la Porta dels Apòstols.
Custòdia monumental de la festa del Corpus Christi.
En ell trobem el reliquiari dels reis d’Aragó i peces històriques d’orfebreria, les imatges autèntiques de la Porta dels Apòstols, pintures sobre taula dels segles XV i XVI (Marçal de Sax, Jacomart, San Leocadio, Vicente Macip i Joan de Joanes, entre altres), llenços de José Zapata, José Vergara Gimeno, i Vicente López de Portaña, llibres de cor i la Custòdia monumental de la festa del Corpus Christi.
Veure més en la pàgina del Museu Catedral de València, museocatedralvalencia.com
